Berlín acull aquest dissabte a la mitjanit el primer correfoc de la seva història. En el marc de la Lange Nacht der Museen, que és la Llarga Nit dels Museus, la Colla de Diables d'Argentona protagonitzarà aquesta manifestació popular catalana a la plaça de Lustgarten de la capital alemanya.
El correfoc, una "experiència espectacular i única de festa i foc, que es remunta a l'edat mitjana, en què les forces del Bé s'enfrontaven simbòlicament a les del Mal", en paraules del delegat de la Generalitat, Martí Estruch, està organitzat per la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat.
Amb el correfoc a Berlín, que no tindrà participació activa de públic a diferència dels que es fan a Catalunya, s'oferirà als visitants una explicació dels orígens i significat d'aquesta festa.
Aquest element de la cultura tradicional i popular catalana se celebra en el marc de l'edició número 27 de la Lange Nacht der Museen de Berlín que permet visitar fins a les 2 de la matinada la majoria de museus de la ciutat.
Història dels Correfocs.
El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit de l'evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de dimoni. Els primers correfocs o cercaviles de foc van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Reus i Barcelona, quan es va decidir introduir el moviment en aquest ball de diables.
L'origen del correfoc
Els primers antecedents del correfoc els podem trobar per dues bandes. En primer lloc en la "Cercavila de foc de Sant Joan", que el Ball de Diables de Reus va fer, el 23 de juny de 1980 pels carrers d'aquesta ciutat en el marc de les Festes de Sant Joan d'aquell any. Tot i que encara no fou anomenat "correfoc" la Cercavila de Foc" ja tenia l'estructura i el funcionament del que avui entenem per correfoc.
Els segons antecedents del Correfoc apareixen l'any 1979 a la Trobada de Dracs que es va organitzar des de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Era la primera etapa de la transició post-franquista i arreu del país es vivia una època d'or de recuperació de les tradicions populars. S'organitzaven festes populars, festes de barri, festes majors i tot tipus de celebracions que reclamaven, després d'uns anys de foscor, la sortida al carrer de les manifestacions festives que havien estat silenciades pel franquisme.
L'Ajuntament de Barcelona no va ser aliè a aquest moviment i aquell any, sota l'impuls i direcció d'un conjunt de persones vinculades al teatre de carrer, de creadors artístics i de diversos estudiosos de la festa, va decidir organitzar una trobada de dracs. Com que s'en van trobar pocs, només sis: els de Vilanova, Ribes, Sitges, Vilafranca i Olot (els de Solsona i de la Patum no van voler assistir-hi) van convidar-se dues colles de diables: el Ball de Diables de l'Arboç i el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.
En aquella exhibició pels carrers de Barcelona, els diables van encendre carretilles de forma estàtica, en rodona, tal i com feien tradicionalment a les seves respectives poblacions. En un moment de la cercavila, els diables es van sortir del protocol oficial i estricte, i empesos per forces misterioses, es van dedicar a perseguir als que s'ho miraven. En alguna d'aquestes accions espontànies, i per sorpresa de tothom, algú es va posar a ballar sota els diables, en comptes de fugir-ne. Aleshores es va produir l'associació d'idees que va donar nom al correfoc. Entre el nom de la comissió organitzadora, el diable corrent amb una carretilla i per analogia amb els "correbous" es va originar el nom de "correfoc". - Mira com corren sota el foc... corre-foc!!.
L'any següent, en el marc de les Festes de la Mercè de 1980, el programa ja incloïa el nom de Correfoc de forma oficial per anomenar aquesta cercavila de foc dels diables participants en la trobada de dracs.
Així és com es diu que va néixer aquesta modalitat de cercavila de foc que avui s'ha extès de manera extraordinària per tot arreu. Així és com va néixer el correfoc, com una evolució del ball de diables. Des d'aleshores i fins avui, el correfoc és present a pràcticament totes les festes populars del país. Un bon exemple de la manera en què la tradició muta, es transforma i evoluciona per convertir-se en expressions o accions simbòliques que s’inclouen ràpidament en l’àmbit de la tradició.
Els Correfocs al llarg de la història.
Els correfocs, són un tipus de balls parlats. El seu origen és difícil de precisar, i a causa d’això l’origen real dels correfocs, es difícil de precisar. El que és inqüestionable, és que provenen de l’ anomenat Ball dels Diables
En els seus orígens, els Ball dels Diables era exhibit entre plat i plat en els àpats nobles en l’ Edat Mitjana; per això també és conegut com l’entremès. Aquesta dansa, representa la lluita entre el bé i el mal, i va ser per aquesta raó que va començar a tenir protagonisme en festes de Corpus (primera vegada que sortiren al carrer, va ser per aquest motiu. L’any 1424) , processons eclesiàstiques… tot donant un aspecte cerimoniós, però alhora divertit a les actuacions. En aquestes representacions, apareix la figura del diable , personatge que fa riure al públic amb les bajanades i cabrioles que fa i diu.
Les primeres referències escrites, no van datar -se fins el 1150. Aquest any va ser el primer, que ens demostra gràficament que quelcom semblant a un correfoc va existir, a més ens informa que aquesta cerimònia va tenir lloc al banquet celebrat durant l’enllaç de Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella.
La segona notícia escrita, no arribarà fins al 1423, rememorant la vinguda del rei Alfons V d’ Aragó a Barcelona.
Durant els següents anys i fins a l’actualitat, la premsa i llibres han portar notícies relacionades amb aquest tipus de balls. Segons fonts d’informació, aquests balls eren dansats durant les processons de Corpus (en moltes localitats catalanes), en algun moviment eclesiàstic important (entrada o sortida d’algun bisbe), cerimònies reials (casaments, batejos…), més tard arribaren a les festes majors o festes dels barris …
Parts diferenciables, dins la història del Ball dels Diables:
El primer període es data des del principi del segle XV fins a l’any 1814 (a la fi de la invasió francesa). El ball tenia un caire principalment eclesiàstic, tant en processons, diades o festivals per Corpus, tot i que en alguns casos s’havien utilitzat per aspectes polítics o estatals.
En un segon període, que fou des de finals de la guerra del francès fins a mitjans del segle XX, els Balls de Diables, amplien les seves sortides. Aquest cop, es converteixen en una dansa pròpia dels esdeveniments civils, com per exemple: festes majors o carnestoltes; encara que en alguns casos també es continuaven utilitzant per festes religioses.
A partir d’aquest moment, hi ha una progressiva recuperació diablera i s’aconsegueixen fites importants, ja que després de la Guerra Civil, aquesta tradició catalana s’havia esvaït un xic.
Finalment com a tercera fase, que s’inicia als anys 80, hi ha un ànim d’ estudi i recerca de les tradicions , la qual cosa afavoreix molt positivament els Balls de Diables. Nous grups apareixen, portant la festa al carrer, al públic.
El primer correfoc, pròpiament dit, es va fer per la festa major de la Mercè a Barcelona, aquesta festa es caracteritzà per un gran públic. Aquest va ser un esdeveniment coratjós que fa fer la creació de més grups dinamitzadors i de l’extensió del correfoc a totes les comarques.
Cal apuntar, que la primera trobada de diables fou tan sols uns anys després, i que, afortunadament, va ser motiu de la nova creació de grups de diables.
Com hem pogut observar, aquest darrer periòde es pot considerar pletòrica.
ACTUALITAT:
Avui dia és usual que en una mateixa localitat hi hagi més d’una colla de diables, dracs o bestiari. Aquesta dada és remarcable, perquè ens indica que a diferència d’altres tradicions catalanes, el correfoc està més viva entre el públic català (sobretot els joves).
De fet, s’han creat algunes colles en llocs on no hi havia hagut mai la tradició , com per exemple al Baix Llobregat o al Vallès.
Hi ha dues variants de Ball de Diables:
El primer model, té una estructura teatral, és a dir, els diables fan parlaments i hi ha una representació dramàtica d’algun personatge simbolitzant el bé (molts cops, representat amb la figura de l’Argangel Sant Miquel o Sant Gabriel) i un altre simbolitzant el mal (com per exemple Llucifer o la Diablessa). Aquestes dues parts reciten crítiques o versots relacionats amb temes socials o polítics, d’ èpoques ben diverses.
Aquesta modalitat, s’utilitza sobretot en les comarques del Penedès, el Garraf i el Camp de Tarragona.
Com a segon model trobem tots aquells espectacles amb absència de qualsevol parlament. Es tracta de celebracions de caire purament social, i en alguns casos (tot i que molt remots) celebracions religioses.
Es fa servir aquesta modalitat en la majoria de comarques, però cal destacar el Baix Camp i el Priorat.
Formen part d’aquest model, les representacions actuals, conegudes com correfocs (àmpliament definits en el punt de la introducció)
FUTUR:
El futur de la tradició dels diables, és la que més lligams té entre els joves, per tant, la que segurament durarà més anys. Gràcies al seu dinamisme, que la fa interessant entre quest tipus de públic.
