Nascut el 1903 en el si d'una família d'arrel carlina. Natural de Garcia (Tarragona). De jove va estudiar al Seminari de Tortosa. Després de diversos cursos abandonar els estudis eclesiàstics. Preparar oposicions per ingressar en el Cos de Secretaris d'Ajuntament de segona categoria, aprovant el juny de 1929.
El seu primer destí com a secretari va ser Pinell de Brai, on va conèixer a la Srta. Magdalena Guarí Amposta, que més tard es va convertir en la seva esposa. Del seu matrimoni va néixer un fill, Santiago, al qual tot just va poder conèixer, ja que tenia pocs dies quan va ser assassinat. Després de casar es van traslladar a viure a Garcia.

Allà se li va comunicar la concessió de la plaça de Secretari de l'Ajuntament de Montblanc que havia sol · licitat temps enrere. Durant els fets d'octubre de 1934 es va manifestar totalment contrari a la sublevació, el que li va significar enemistat amb l'Ajuntament d'esquerres. Després d'apaivagar la situació va ser cessat per les seves idees polítiques. Havia sol · licitat Montblanc per poder estar a prop de l'aleshores Cap Provincial, D. Tomàs Cayla. En la seva finca al poble de Miramar (Alt Camp), els dissabtes i diumenges, es exercir els requêtes en tàctiques militars.

En trobar-se cessat del seu lloc, va anar al Col · legi de Secretaris de Tarragona per demanar alguna plaça vacant. Sol · licitar Tivissa i li va ser concedida.

Va arribar a Tivissa a principis de 1936. Allà es va trobar un camp abonat políticament. El juliol de 1934 s'havia constituït l'Agrupació Tradicionalista, principalment amb excombatientes de la tercera guerra, els seus fills i néts.

El 1935, el dia de l'Assumpció, es va celebrar un acte comarcal amb gran èxit d'assistència. Era secretari de l'Agrupació el jove José Sancho, que va fer la presentació de l'acte al costat de Jordi Pagés, nebot del Cap Provincial, Josep Bru Jardí (que era fill de Tivissa). A l'acte van intervenir com a oradors el propi Cap Provincial i el diputat Joaquim Bau, sent ambdós molt aplaudits. Acabat l'acte, aquest últim va fer entrega al President de l'Agrupació Tradicionalista de la quantitat de 500 pessetes per ajudar al manteniment d'un local propi per als carlins.

En prendre possessió del seu càrrec el 1936, D. José Alabart Fábregas, a Tivissa arribaven dos exemplars d'El Correu Català. Ell personalment va aconseguir augmentar fins a 20 el nombre de subscriptors. Quan acabava la jornada, sortia a passejar amb el comandant de lloc de la Guàrdia Civil i l'auxiliar de Secretaria. Els carlins del poble li van advertir que no es fiar de cap.

En Tivissa donava conferències i comentava que si fracassada l'alçament es echarían a la muntanya des d'on farien la guerra de guerrilles.
El 17 de juliol, al costat de Diumenge Ripoll, va posant antenes tractant de captar emissores de Marroc que parlessin sobre l'inici de l'alçament.

El 18 de juliol, al vespre, amb el taxista i 2n tinent d'alcalde, Francisco Borrás Pàmies, acompanyats pel jove Dionís Escoda Figueres, Sots de Cavalleria, marxaren a Tarragona per informar de la situació. Allà van anar a casa de l'enllaç de la Comunió Tradicionalista amb la UME a la guarnició de Tarragona, el capità d'Infanteria Josep Maria Sentís Simeó, natural de Ruidoms. Aquest els va explicar que a les 9 del matí del dia següent, es alzaría Barcelona, ia les 11 hores, Tarragona, Lleida i Girona. Ell mateix era el responsable d'alçar la Caixa de reclutament de Tarragona. Li van demanar armes i els va dir que no feien falta.

La seva pretensió era aconseguir armes per iniciar un aixecament a Tivissa, organitzar un grup d'homes armats que es dirigissin a Mora d'Ebre i, allà, unir-se a la Guàrdia Civil en l'alçament. Un cop aconseguit aquest objectiu, la seva pretensió hagués estat dominar des d'allà la desembocadura de l'Ebre fins a Amposta i el riu Segre des de Mequinensa. El seu pla era crear un focus de resistència al Sud-est de Catalunya que aconseguís enllaçar amb l'arribada de les forces nacionals.

Arriba el diumenge 19 de juliol i no es reben les notícies esperades. Josep Alabart, al costat del taxista, marxen a Tarragona dirigint-se al domicili del capità Sentís. Aquest, en comprovar el total fracàs del Alzamiento a Tarragona, els convida a marxar juntament amb ell a Mallorca, per des d'allí seguir secundaren l'aixecament. Al port hi havia una llanxa esperándole. Però ell va decidir tornar a Tivissa, després de menjar es va reunir amb el comandant de lloc de la Guàrdia Civil i, més tard, amb el taxista.

Aquest l'adverteix del perillós que seria anar en cotxe fins a Tarragona, que el prudent seria agafar el tren a Móra la Nova i arribar a Tarragona. Ell s'oferia a portar fins a l'estació. Res més arribar a Tarragona va ser detingut per un grup de persones armades que li estaven esperant, seguint les indicacions del comitè de Tivissa.

Va ser traslladat al vaixell-presó Segre i més tard al Castell de Pilatos, la presó de Tarragona, des d'on va dirigir unes emotives cartes a la seva esposa, fill nounat, mare i germana, veient que la finalitat de la seva vida a la terra es apropava.
El 28 de juliol va ser assassinat. Segons van explicar alguns testimonis va ser decapitat i el seu cap col · locada al mig del pati de la presó com escarmentar per als altres presos polítics. Tenia 33 anys.

Nom

Títol

Comentari

petit | gran

Escriu els caracters de la imatge

Nou comentari