La junta de govern del Consorci per a la Gestió dels Residus municipals de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat ha aprovat en la seva darrera reunió una modificació dels seus estatuts que consisteix en la inclusió d'un nou objectiu del Consorci, que estableix la possibilitat d'actuació en qüestions de sanejament d'aigües residuals i altres temes mediambientals que puguin afectar les tres comarques, a més de les actuacions de tractament de residus que ja es duen a terme. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha mostrat el seu interès al respecte i ha apuntat la possibilitat que el Consorci pugui gestionar en un futur les depuradores municipals de les tres comarques.

L'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci per a la promoció de sòl industrial del Molló, Joan Manuel Sabanza, ha confirmat a l'ACN que les obres de construcció del nou polígon industrial del Molló s'iniciaran aquesta setmana, ja que dijous passat es va signar l'acta de replanteig, que inicia el termini per a l'execució de les obres, un termini fixat en deu mesos i mig. Sabanza ha explicat que fa uns deu dies que els topògrafs treballen en els terrenys, marcant els carrers i les parcel·les, i ha assegurat també que des de l'inici del projecte 'hi ha diverses empreses interessades' en instal·lar-se al polígon, concretant que tres d'elles 'mantenen el seu interès'.

Móra d'Ebre ha acollit entre el 24 i el 27 de juliol el Congrés Internacional d'Història de la Batalla de l'Ebre, que s'ha celebrat al teatre municipal La Llanterna amb un rotund èxit d'assistència. Amb una mitjana de 420 persones per dia, el Congrés ha comptat amb més de 500 participants que han pogut analitzar i debatre, de la mà de 14 ponents experts en la matèria i de prestigi internacional, tot el relatiu a la cruenta batalla i a la Guerra Civil espanyola en la seva globalitat.
Les jornades han reunit historiadors de la talla del britànic Paul Preston, Julio Aróstegui o Ricardo Miralles; entitats memorialistes i testimonis en primera persona per debatre els fets i les conseqüències de la batalla, amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica d'un dels esdeveniments més tràgics de la Guerra Civil espanyola.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va participar en l'acte d'inauguració juntament amb l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran; el president de Terra de Germanor, José Luis Gamero, i el vicerector de la URV. El conseller Saura va destacar el paper que el Congrés desenvolupa en la recuperació de la memòria històrica, i l'alcalde morenc va manifestar que a banda de permetre la divulgació històrica i didàctica, el Congrés esdevé 'un acte de justícia històrica', ja que durant 70 anys 'hi ha hagut silenci' pel que fa a la part que afecta el bàndol que va perdre la batalla.

A banda de les ponències i taules rodones, el Congrés ha inclòs un programa d'activitats complementàries, com les sessions de cinema o teatre, tot i que l'acte més esperat ha estat la recreació històrica del pas del riu 'Anem a creuar l'Ebre!', celebrada el dissabte al migdia per l'entitat amateur 'Ejército del Ebro', formada per amants de la història. En ella, els 'combatents' van creuar l'Ebre des de l'embarcador de Móra la Nova fins al club nàutic de Móra d'Ebre i van avançar fins la plaça de Baix, on s'hi van sumar actors a cavall per fer una desfilada pels carrers morencs. Van ser més d'un centenar les persones atretes per aquesta recreació històrica, així com els mitjans de comunicació, que també van ser molt presents a la capital de la Ribera d'Ebre durant aquesta jornada.

Dissabte al vespre i després de les conclusions del Congrés, es van cloure les jornades, amb la participació del tinent d'alcalde de Móra d'Ebre, Josep Solé Biosca; la directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono; i representants de les entitats organitzadores (URV, Terra de Germanor i Terre de Fraternité). Bono va destacar l'interès suscitat pel congrés i el nivell de les ponències, així com el fet que les jornades s'hagin celebrat a l'escenari on va tenir lloc la batalla. Per la seva banda, Solé Biosca va recalcar que Móra d'Ebre va ser un dels municipis que va patir aquest episodi bèl•lic i que per això els morencs i morenques 'tenen dret a saber què va passar' per poder recordar els caiguts i per no repetir els errors comesos en el passat. El primer tinent d'alcalde morenc va determinar que la guerra 'és la pitjor acció comesa per l'ésser humà' i va defensar la pau entre els veïns, els pobles i els territoris.

Finalment, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Josep Solé Arnal, i l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran, van participar en l'acte d'homenatge als brigadistes internacionals que van lluitar en la Batalla de l'Ebre, acte molt emotiu que es va celebrar al barranc de les Moreres de Móra d'Ebre i en el qual es van lliurar medalles i diplomes recordatoris a quatre dels deu brigadistes internacionals que encara són vius.

Font: Tinet.cat

Móra d'Ebre ha acollit els últims dies un congrés d'historiadors, estudiosos, entitats moralistes i, també, dels mateixos protagonistes de la batalla de l'Ebre, la contraofensiva de l'exèrcit republicà que va desencadenar en l'últim gran enfrontament de la Guerra Civil. Coincidint amb els 70 anys d'aquests fets, la trobada ha permès descobrir, per exemple, que brigadistes de Nova Zelanda també van participar en el conflicte o que hi ha informació diplomàtica guardada en arxius soviètics desclassificats.La cota 705 és ara un monument a la pau, però fa 70 anys hi va haver acarnissats enfrontaments per conquerir aquest turó que dominava el camp de batalla. Antics combatents hi vénen cada any per recordar totes les víctimes de la batalla de l'Ebre.

Ara s'han recuperat els escenaris d'aquella batalla per evitar que es desdibuixi la memòria històrica. Amb l'objectiu de conservar la memòria, un consorci promogut per la Generalitat i entitats locals recupera escenaris de la batalla i ha fet una ruta de centres d'interpretació.

Més de 250.000 soldats van lluitar en condicions extremes en aquesta batalla decisiva. La República va perdre aquí la Guerra Civil i hi van morir més de 13.000 persones. Els efectes de la batalla van ser devastadors per a les Terres de l'Ebre. Haver estat l'escenari dels combats més durs de tota la guerra va saldar-se amb un descens del 15% de la població i la destrucció de pràcticament totes les infraestructures.

El senador d'ERC per la demarcació de Tarragona, Pere Muñoz, ha demanat als responsables de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) una reunió 'urgent' per defensar els trens que circulen per la Ribera d'Ebre i els treballadors que podrien perdre la feina per les mesures d'automatització de serveis de Renfe.Muñoz ha afirmat a través d'un comunicat que 'és inconcebible' que Adif prengui decisions 'sense comunicar absolutament res als ajuntaments i als pobles afectats' i ha assenyalat aquest fet com a motiu pel qual ha sol·licitat la reunió, que té per objectiu 'exigir-los explicacions tant per les decisions com per l'ocultació d'informació als municipis'.