Pere

Pere

Els electroversos de Jansky, un grup d’electrònica rupturista integrat per Laia Malo, coneguda, entre d’altres aspectes, pel seu posicionament públic en defensa de la dona artista, i pel músic Jaume Reus, han tancat aquest diumenge al migdia la segona edició de Femme in Arts. Visibles a escena, el certamen impulsat per Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, el SIE i les àrees de serveis socials i atenció a la dona de l’Ajuntament d’Amposta i el Consell Comarcal del Montsià, que proposa combatre la violència masclista des de la reflexió i la creació femenina. Aquesta segona edició ha comptat amb un públic més participatiu que mai, que ha intervingut de manera molt activa als debats que s’han generat al voltant de les diferents projeccions cinematogràfiques: el documental Todas las mujeres que conozco, de la directora gallega Xiana do Teixeiro; i les pel·lícules de ficció Custodia compartida, del francès Xavier Legrand; i Brava, de Roser Aguilar. Tres films que analitzen des de diferents punts de vista la xacra de la violència masclista posant també el focus en com afecta aquesta violència als fills i filles de les dones maltractades. Un debat molt social que s’ha sabut complementar amb la part més lúdica del certamen: les actuacions musicals amb lletres compromeses de Jansky, diumenge; i Pentina’t Lula, considerades les Riot ladies catalanes, divendres.

Aquest diumenge, coincidint el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, prèviament a l’actuació de Jansky ha tingut lloc el Poetry Slam, un recital poètic protagonitzat per una vintena de dones de les Terres de l’Ebre, la majoria d’elles anònimes, que s’han fet visibles a escena recitant versos de marcat to feminista, molts d’ells de denúncia social esfereïdora posant nom i veu a diversos feminicides. “Estem molt contentes que les dones del territori se sentin seu Femme in Arts i que es pugui establir un diàleg entre totes”, afirma Anna Zaera, comissària del certamen. “Creiem que és molt important aquesta col·laboració de Lo Pati amb les àrees d’atenció a la dona perquè amb Femme in Arts aconseguim fer més visible aquesta xacra social que és la violència masclista”, assenyala per la seua banda, la directora de Lo Pati, Aida Boix.

L’altra novetat destacable d’enguany ha estat la incorporació d’una exposició de fotografies de la fotoperiodista Judith Prat. Amb el títol Ellas, són imatges preses durant les seues incursions a Nigèria i la República Democràtica del Congo, on les dones viuen una triple violència: la que pateix qualsevol persona en una situació de conflicte armat, la que pateixen específicament com a dones sent violades o raptades pel bàndol enemic i la de l’estigma que han d’afrontar en les seues pròpies comunitats, ha argumentat l’autora.

Femme in Arts ha estat coorganitzat per Lo Pati i les àrees de serveis socials i atenció a la dona de l’Ajuntament d’Amposta, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Montsià i el Servei d’Intervenció Especialitzada de Terres de l’Ebre que exerceix la Fundació Montsià, amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.


La seua investigació analitza com afronten els pacients el fet d’haver patit un ictus i conclou que no accepten la malaltia fins al cap d’un any. En aquest sentit, Reverté proposa incorporar aquest aspecte a la pràctica clínica en paral·lel al seguiment que es fa dels factors de risc com la hipertensió, la diabetis o el colesterol.


La Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular la Pastora rebutgen frontalment la instal·lació de 30 nous aerogeneradors als termes municipals de Vilalba dels Arcs, Batea i la Pobla de Massaluca. Es tracta dels parcs de Tres Termes, los Barrancs i Punta Rodona, que recentment han rebut l'autorització d'Urbanisme mitjançant l'aprovació del pla especial, convertint-se en l'única zona de concentració de Catalunya que s'executarà de les adjudicades al 2010. En un comunicat, les entitats acusen els alcaldes de les poblacions afectades de "negociar d'amagat amb les empreses sense escoltar el teixit associatiu i cultural ni als representants econòmics de la comarca", com els agents turístics o la D.O. Terra Alta, que s'oposen a la massificació eòlica.

Recorden que els 184 aerogeneradors instal·lats en nou centrals des de 2004 són "xifres totalment desproporcionades" per una comarca que aposta per treballar la terra i el paisatge. Retreuen també que, malgrat aquestes instal·lacions, la comarca ha perdut prop de 1.100 habitants els últims deu anys. Per això, denuncien que amb la decisió d'Urbanisme, la Generalitat "està castigant un cop més, una comarca que ja té la densitat més gran de centrals eòliques de tot Catalunya". "A més, també hem viscut els tractes de favor a determinades empreses vinculades a certs partits, hem vist malmès el nostre paisatge i la dignitat dels cossos de combatents de la batalla de l'Ebre", certifiquen.Segons la Plataforma, darrera d'aquests nous projectes es troba Gas Natural, "una de les primeres empreses a marxar de Catalunya després de l1' d'octubre". Consideren que els criteris de rendibilitat empresarial que volen aplicar en aquest negoci "no són compatibles amb les necessitats socials i d'equilibri ecològic i territorial", tot recordant que només un 3,4% dels guanys reverteixen a la Terra Alta i que, en momts casos, els convenis amb ajuntaments acaben convertint-se en paper mullat.Per tot plegat, reclamen als alcaldes i partits de la comarca que posin fre a l'expansió de noves centrals eòliques, establint "límits" i no donant més permisos a cap central "ara que la massificació eòlica ja és una realitat". També volen que es tingui en compte el conjunt associatiu i econòmic de la Terra Alta a l'hora de prendre aquestes decisions, sigui a la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre o altres organismes. "Emplacem a la unió de la comarca i demanarem formalment a totes les instàncies i per tots els mitjans un acord comarcal de no proliferació eòlica, com van fer al seu moment les comarques veïnes del Matarranya i el Priorat", addueixen, amb voluntat de blidar el territori de l'aparició de projectes que posin en perill el desenvolupament econòmic sostenible basat en els sectors del vi, l'oli i el turisme.

 

Font: http://www.ccma.cat/324/la-plataforma-de-la-terra-alta-rebutja-la-installacio-de-30-nous-aerogeneradors-a-la-comarcal/noticia/2888294/


La Masia de Martins, la botiga online de taronges i mandarines de les Terres de l’Ebre,   que la Cooperativa Soldebre va posar en marxa la campanya passada, ha tornat a obrir la persiana aquesta temporada amb una novetat important: el segell de qualitat de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre. És la manera de donar valor afegit i reforçar un projecte que aposta per la qualitat i per que les taronges i mandarines de les Terres de l’Ebre guanyin pes dins del mercat nacional i de proximitat.

Amb el lema “de l’arbre a casa en tan sols un clic”, la filosofia de La Masia de Martins és fer arribar al client taronges i mandarines acabades de collir i al seu punt just de maduració als clients que facin la seua comanda a través de la pàgina web www.lamasiademartins.com. El temps aproximat és d’unes 24 hores i per certificar-ne la frescor s’envia una branca de l’arbre d’on han estat collides.

Des d’aquesta pàgina web es comercialitzen taronges i mandarines de diverses varietats, però a partir d’aquesta temporada les mandarines portaran el segell de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre. Concretament, les varietats que s’hi poden incloure són la clementina fina, l’hernandina i la clemenules. Totes tres es caracteritzen per tenir la pell d’un color taronja molt marcat, més elàstica i amb menys espessor d’escorça. Són fruites molt equilibrades, amb bon sabor, sucoses i amb més dolçor. Sense llavors. Es conreen seguint els paràmetres de la producció integrada, totalment respectuosa amb el medi ambient. “Creiem que aquest segell de qualitat ens pot anar molt bé per consolidar aquest projecte de venda online de proximitat”, apunta el gerent de la cooperativa, Pere Albacar.


La declaració de les Terres de l’Ebre com a reserva de la Biosfera ha posat l’Ebre dins el mercatLa declaració de les Terres de l’Ebre com a reserva de la Biosfera ha posat l’Ebre dins el mercatdel turisme mundial i ha generat moltes expectatives pel que fa al desenvolupament turísticdel territori, però encara queda molt camí per recórrer. Ho diu el titular d'Economia Aplicada idirector del Laboratori d'Anàlisi i Innovació Turística de la Universitat de Jaén, Ignacio PulidoFernández, l’encarregat d’impartir la ponència central de la XXI Trobada d’Economia delcampus Terres de l’Ebre de la URV, que amb el títol Oportunitats del turisme en una reserva dela Biosfera, ha tingut lloc aquest matí a l’Aula Magna del campus Terres de l’Ebre. “El turismes’ha convertit en un fenomen global i és el sector que més creix a nivell mundial. Això vol dirque competim a nivell mundial, cosa que ens obliga a definir millor els nostres productes”, haafegit.Després de precisar que el turisme sostenible no és una tipologia de turisme, sinó que tots elstipus de turisme haurien de treballar en criteris de sostenibilitat, també el de sol i platja, Pulidoha desgranat quins són els principals reptes que territoris com les Terres de l’Ebre, amb ungran potencial pel que fa al turisme de natura, haurien de tenir en compte per al seudesenvolupament. Un dels reptes seria assumir que els parcs naturals són destins turístics. “Ésun tema generalitzat a tot l’Estat espanyol. Els actuals gestors dels parcs naturals tenen undesconeixement total de gestió turística i tampoc volen tenir un gestor turístic al seu costat.Això és un problema seriós”, ha afirmat tot afegint que caldria compaginar la gestió turísticadels parcs amb l’ambiental. “Que no sigui així explica que s’acabin fent polítiques de gestióturística irresponsables com ara promocionar el linx ibèric a Doñana”, ha argumentat.Un altre repte seria diferenciar els diferents destins turístics a través de la creativitat. “Engeneral, la meua experiència em diu que l’oferta dels diferents espais naturals és moltmimètica: rafting, anar cavall,... Crec que s’hauria d’apostar per vincular l’oferta de natura a lesparticularitats culturals de cada espai”, ha explicat com a recomanació.“La declaració de Reserva de la Biosfera no ha sigut el manà, però nosaltres hi creiem, ensfunciona i els clients ens ho agraeixen. No obstant som conscients que as una aposta de llargrecorregut”, ha assenyalat per la seua banda José Luís Todó, de l’empresa Donum Deusdedicada a la comercialització de la carn de cabra hispànica caçada al massís del Port. Todó haintervingut a la taula rodona final de la Trobada, juntament amb el xef Albert Guzmán de SantCarles de la Ràpita que aposta per una cuina amb productes de temporada i de proximitat; iLluís Ferré, de l’empresa d’esports d’aventura Beniemocions de Benifallet. Totes tres tenen elsegell de la Reserva de la Biosfera.Organitzada per la Facultat d’Economia i Empresa de la URV i la Càtedra d’Economia Local iRegional de la URV, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, la Trobada d’Economia deles Terres de l’Ebre busca aprofundir i aportar coneixements interessants per a sectors estratègics de les Terres de l’Ebre i en aquest cas el turisme és un dels més importants, comestratègics de les Terres de l’Ebre i en aquest cas el turisme és un dels més importants, comhan contribuït a afirmar tant el sotsdirector del campus ebrenc, Xavier Farré, com lavicedegana de la Facultat d’Economia i Empresa, Teresa Sorrosal; i l’alcaldessa de Tortosa,Meritxell Roigé.


La Morera de Montsant.-El Parc Natural de Montsant ha alliberat aquest dimarts més d'un centenar de tortugues mediterrànies ('Testudo hermanni hermanni'), en el marc del programa de reintroducció d'aquesta espècie al parc, en marxa des del 2005, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), i el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. L'objectiu és aconseguir una població estable i viable de tortuga mediterrània al parc, d'entre 10.000 i 20.000 exemplars. L'espècie està altament amenaçada per la pèrdua d'hàbitats. A la península Ibèrica només es troba a Catalunya i el País Valencià.

Fins ara, en el marc d'aquest programa de reintroducció s'han alliberat al parc prop de 4.000 tortugues. L'última vegada va ser fa un any, quan se'n van alliberar prop d'una cinquantena. Les tortugues que s'han alliberat aquest dimarts són exemplars adults, d'entre 30 i 60 anys, i la majoria han estat cedides pel centre de recuperació de fauna salvatge GOB Menorca en el marc de la col·laboració vigent amb el parc dins del programa de reintroducció. Les altres tortugues que s'han deixat anar provenen del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC).Tots els exemplars es podran identificar mitjançant un codi, per a facilitar el seguiment de la població, i fotografies que mostren els dibuixos de la closca de cada exemplar, exclusius per a cada individu i inalterables en edat adulta.Una espècie amenaçada d'extincióLa tortuga mediterrània té una de les distribucions geogràfiques més reduïdes d'Europa Occidental, amb poques poblacions i pocs exemplars. A tot l'Estat, només es troba a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L'espècie es troba greument amenaçada d'extinció a conseqüència, d'una banda, de la destrucció del seu hàbitat, per incendis forestals, sobretot; i de l'altra, per la captura il·legal per ser destinades al mercat de mascotes.El seu futur a Catalunya passa per la conservació de l'única població natural present al Paratge Natural de l'Albera i per potenciar la creació de noves poblacions dins l'àrea de distribució històrica i potencial de l'espècie, amb l'objectiu d'establir una xarxa d'espais que li serveixin de refugi.

 

Font: http://www.ccma.cat/324/alliberen-al-parc-natural-del-montsant-mes-dun-centenar-de-tortugues-mediterranies/noticia/2885187/


FINALITZAT L’ESCRUTINI DE LA VOTACIÓ DELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS, EL RESULTAT ÉS EL SEGÜENT:

65 VOTANTS

38 VOTS A FAVOR DE LA PROPOSTA DEL RENTADOR

26 VOTS A FAVOR DE LA PROPOSTA DE LA PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA

I 1 VOT EN BLANC


L’aprovació ha comptat amb els vots de l’equip de govern i de la regidora independent de La Serra.

El ple de l’Ajuntament de Tivissa ha aprovat el projecte de la millora i ampliació de les instal·lacions del complex turístic de la població que inclou el pavelló poliesportiu municipal i que preveu la seva execució en dues fases. L’aprovació del projecte al ple ha comptat amb els vots favorables dels regidors i regidores de l’equip de govern i de la regidora independent de l’EMD de la Serra d’Almos.

Segons ha explicat l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, “el complex turístic de Tivissa, amb la piscina municipal, l’alberg i el càmping, és una eina fonamental per la dinamització econòmica dels actius turístics del nostre poble, i amb el projecte aprovat afegim valor a la desestacionalització de les nostres instal·lacions turístiques. Segons Jardí, “molta gent de Tivissa porta molts anys reivindicant unes instal·lacions adients per la pràctica de l’esport, que també es puguin utilitzar per altres usos de pública concurrència”. L’alcalde tivissà també ha afegit que “hem escollit i aprovat una proposta que és respectuosa amb l’entorn paisatgístic, que ens permet desenvolupar-la en fases d’acord amb les possibilitats econòmiques de l’ajuntament, i que preveu la multifuncionalitat de l’espai tant pel que fa a activitats esportives com lúdiques i culturals”.

En total, les dues fases preveuen una superfície construïda de 1.631 metres quadrats als quals cal afegir les millores i reformes de l’entorn. El pressupost de les dues fases d’aquest projecte és de 2.292.997 euros. En aquest sentit, Jordi Jardí ha explicat que “ara, que hem fet possible que l’economia del consistori tivissà sigui envejable i gaudeix de bona salut, és el moment de desenvolupar aquest projecte amb garanties econòmicament sostenibles i sense costos afegits per als tivissans i les tivissanes”. “Els recursos propis i els externs aconseguits fins ara i els que vindran en un futur immediat permetran fer realitat aquesta inversió que és la més important que s’ha fet a Tivissa en la història dels ajuntaments democràtics del municipi després del centre municipal de serveis”, ha manifestat Jordi Jardí.

L’equip de govern municipal preveu iniciar les obres de la primera fase durant el primer semestre de l’any vinent, un cop finalitzat el procés administratiu del projecte.

 

Imatge Complex Turístic Tivissa


Ja pots participar en les votacions de les dues propostes han resultat triades per als pressupostos participatius. Poden votar els majors de 14 anys durant tota aquesta setmana en les oficines de l'ajuntament i en la biblioteca.


Els veïns de 12 municipis petits del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre podran realitzar els seus tràmits tributaris amb BASE, l’organisme autònom de la Diputació de Tarragona, sense haver-se de desplaçar.

Un acord entre la Diputació de Tarragona – BASE, CaixaBank i els 12 municipis permetrà instal·lar caixers automàtics d’última generació a Aiguamúrcia, Albinyana, Almoster, El Montmell, Garcia, Godall, La Torre de l’Espanyol, Paüls, Pratdip, Puigpelat, Vilaplana i Vinebre. Es tracta de municipis que en l’actualitat no disposen de cap dispositiu d’aquest tipus. D’aquesta manera, la Diputació i CaixaBank s’uneixen per oferir un servei públic fent més accessible l’administració de BASE al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

En concret, l’acord consisteix en la instal·lació de dispositius d’última generació “Punt Groc” a espais municipals o a d’altres indrets d’ús públic. A més, des dels dispositius de CaixaBank, veïns, empreses i organismes públics podran fer altres gestions amb tota facilitat, com per exemple, treure diners o realitzar transferències, entre molts d’altres.

El conveni, que han signat el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana; el president de BASE, Joan Piñol; i els alcaldes i representants dels 12 municipis preveu que CaixaBank, la Diputació de Tarragona-BASE i cada ajuntament assumeixen a parts iguals el cost de cada caixer. De la seva part, CaixaBank aportarà la tecnologia i es farà càrrec de la instal·lació i manteniment dels dispositius, els municipis facilitaran l’espai físic i vetllaran pel seu bon ús i BASE ha adaptat tot el seu sistema de pagament perquè sigui efectiu a través d’aquest sistema.

El president de la diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha destacat que l'acord esdevé una aliança estratègica emmarcada en el servei públic, que posa a l'abast dels municipis més petits els serveis de BASE, així com "la correcta prestació i el gaudi de serveis, sigui on sigui on es resideixi". En aquest sentit, ha indicat que "arribar als més petits fa excel·lent el servei públic". Es tracta, ha afegit, d'un exemple únic al país, que, està obert a noves incorporacions de municipis en el futur. "Avancem cap a una inequívoca i necessària direcció", ha conclòs el president de la Diputació.

El president de BASE, Joan Piñol ha indicat que "ens trobem en un moment transcendent, en el marc del nostre objectiu d'acostar al màxim els nostres serveis a la ciutadania, en especial als ajuntaments més petits". Piñol ha destacat que, amb aquest acord, no només es beneficien del servei els municipis signants, sinó també els habitants d'altres municipis de la rodalia.

De la seva part, Jaume Masana, director territorial de CaixaBank a Catalunya, ha explicat que “afavorir la inclusió financera és una de les prioritats estratègiques de l’entitat, a més d’un pilar de l’estratègia de responsabilitat corporativa”. “Aquest compromís de CaixaBank es materialitza amb la signatura d’aquest acord que farà possible que 12 municipis disposin, per primera vegada, de serveis financers”.

Masana ha posat en valor “l’esforç de l’entitat per a què el major nombre possible de persones tingui accés a serveis bancaris. Actualment, CaixaBank compta amb una presència en el 100% de les poblacions de més de 10.000 habitants i en el 93% dels municipis de més de 5.000 habitants”. Així mateix, el director territorial de CaixaBank a Catalunya ha destacat que “gràcies a CaixaBank un 90% dels ciutadans de l’Estat compten amb una oficina al seu municipi i que hi ha 171 poblacions a Espanya on CaixaBank és l’única entitat amb oficina”.

Com a portaveu dels municipis signants, l'alcalde d'Albinyana, qui també és secretari general de la Presidència de la Generalitat, ha ressaltat el caire útil d'aquest acord, així com la sensibilitat de la Diputació de Tarragona per arribar arreu del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, ha agraït a aquesta institució i a CaixaBank l'esforç que ha realitzat en pro del territori i de les seves persones, en una aliança estratègica entre els àmbits públic i privat.

L’acord s’integra en el conveni vigent entre l’Organisme Autònom BASE-Gestió d’Ingressos de la Diputació de Tarragona i CaixaBank signat l’any 2012 pel qual CaixaBank esdevé entitat col·laboradora d’aquest organisme encarregat de la recaptació d’impostos de la corporació provincial. CaixaBank aportarà la tecnologia i es farà càrrec de la instal·lació i manteniment dels caixers.

Caixers automàtics de darrera tecnologia, Punt Groc

CaixaBank disposa de la xarxa de terminals d'autoservei més extensa del sistema financer espanyol, i la segona d'Europa, amb 9.461 caixers. La xarxa de caixers és fonamental dins de l'estratègia de CaixaBank d'apostar per la tecnologia per millorar el servei al client. D’aquesta manera, l’entitat ha creat el primer model de caixer del món dissenyat pels i per als usuaris de caixers automàtics. Els terminals Punt Groc estan dotats d’innovacions pioneres, com un disseny amb doble pantalla, tecnologia contactless per operar sense haver d'inserir físicament la targeta o unitat de reconeixement de bitllets d'última generació que fa possible la liquidació automàtica de l'import en compte i l'ingrés directe de xecs.


Pàgina 3 de 18

Videos. Ple Municipal i Diada de l'Ermita (2)