Pere

Pere

Durant la segona quinzena de maig, un nombrós grup d’arquitectes d’arreu del país han realitzat una visita tècnica a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa, en el marc de les Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, organitzades per l'Agrupació per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Durant la jornada, els arquitectes també han visitat el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit, el conjunt arqueològic del Coll del Moro a Gandesa i el poblat ibèric de Sant Miquel de Vinebre

L'explicació i guiatge pel Castellet de Banyoles ha anat a càrrec de Joaquim Roset, regidor d'Història i Patrimoni de l’Ajuntament de Tivissa, i d’Agustí Jardí, membre de la comissió de patrimoni del consistori tivissà.

Segons ha explicat Joaquim Roset, la visita ha servit per explicar als arquitectes “les característiques més importants del jaciment amb especial referència al Tresor de Tivissa, a les torres pentagonals úniques al país i que simbolitzen el prestigi i importància del Castellet de Banyoles, i a la ciutat ibèrica amb prop de 45.000 metres quadrats urbans, on destaquen les seves barriades, habitatges i temples de culte”.


Ja està disponible el ple municipal de l'Ajuntament de Garcia del dia 12 d'abril de 2016.


Aquestes han consistit amb el tractament, millora i pintura de les parts metàl·liques com poden ser la porta principal i baranes interiors.

Neteja, sanejament, remolinació i pintura del dipòsit d'aigua així com la reparació de la fuga d'aigua de la pica i instal·lació d'una aixeta per poder omplir cubells equipada amb una mànega.

Neteja dels carrers i col·locació d'unes bigues per delimitar la part formigonada de la de terra.

S'han realitzat millores als sortints encarregats d'evacuar l'aigua de la pluja.

Les instal·lacions del cementiri compten ja amb la possibilitat d'adquirir columbaris per a persones interessades.


L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha venut una parcel·la de 510,32 metres quadrats de terrenys industrial del sector d'activitat econòmica Plana del Riu d'Arnes (Terra Alta) a l'empresari Esteve Llombart, que la destinarà a ampliar el negoci familiar dedicat a la fabricació, reparació i comercialització al detall d'articles de fusta. L'acord de compra-venda, que ha ja ha estat escripturat, s'ha tancat per un import de 12.247,68 euros. Addicionalment, la nova implantació en aquests terrenys suposarà per part de l'empresa una inversió de 120.000 euros. Segons l'Incasòl, aquesta és la tercera operació de comercialització de terrenys industrials que efectua a la comarca de la Terra Alta durant l'últim any. El passat mes de març, l'organisme de la Generalitat va vendre una parcel·la del sector Ampliació La Plana de Gandesa a Gràfiques Salaet. El juliol de 2015, les empreses Ecobatea i Germans Arrufí van comprar-ne una altra al sector Vall de Vinyes de Batea.

Tot plegat, l'Incasòl creu que aquestes transaccions suposen un "canvi de tendència positiu en el sector immobiliari i l'activitat econòmica" de la comarca en els darrers anys, així com una "aposta clara" dels empresaris pel desenvolupament econòmica de la zona i el paper del mateix ens gestor del sòl industrial.


Nova estafa fent servir d'esquer un servei d'internet amb nombrosos usuaris. Els Mossos d'Esquadra alerten per xarxes socials d'un missatge que promet una nova eina per poder fer videotrucades per Whatsapp.

La policia alerta que l'eina és un frau per poder robar les dades personals a les víctimes i cobrar-los missatges Premium.

El missatge es difon a través de Twitter i demana a l'usuari que comparteix el missatge amb cinc amics i que s'instal·li una actualització per poder fer servir el servei de videotrucades. Per fer-ho, cal donar el número de telèfon. En aquest moment, l'estafa subscriu l'usuari a diversos serveis de missatgeria Premium i els cobra pels SMS.

 

Font: http://www.ccma.cat/324/els-mossos-alerten-dun-fals-enllac-per-fer-videotrucades-per-whatsapp/noticia/2726445/


Un 36% dels turistes que passen per l’Oficina d’Informació i Turisme del Priorat s’han interessat per la comarca arran dels consells d’amics i familiars, mentre que un 25% n’ha tingut notícia mitjançant guies informatives i un altre 20% a partir del món del vi. Pel que fa al perfil del turista predominant és de nacionalitat francesa (35%), té entre 40 i 60 anys (54%) i s’allotja en hotels (34%).

Aquestes són algunes de les conclusions que s’extrauen de l’enquesta que l’Oficina d’Informació i Turisme (OIT) del Priorat va dur a terme al llarg de 2015 i que, per primer cop, s’ha interessat per quin és el “grau de coneixement” de la comarca que tenen els turistes que s’hi adrecen per informar-se. L’enquesta ha recollit dades relatives a 2.139 persones. Es tracta de turistes estrangers i espanyols, exclusivament, sense tenir en compte el públic català i valencià (que és el majoritari).

Pel que fa al detall del coneixement del Priorat que tenen els visitants, un 61% va dir que n’havien sentit a parlar o que el coneixien abans de visitar Catalunya. D’aquests, un 47% va manifestar que en coneixia el vins; un 15% la bellesa del paisatge; un 14% l’oli d’oliva; un 10% el poble de Siurana; un 9% el Parc Natural de Montsant i un 4% l’oferta de senderisme i escalada. De tots els enquestats, tan sols un 16% havia estat algun altre cop a la comarca.

Posats a detallar quins havien estat els seus canals d’informació, un 36% va respondre que els amics i la família, mentre que altres van afirmar que havien estat guies informatives i premsa (25%), el món del vi (20%), altres oficines turístiques (9%) i, en menor mesura, via publicitària i internet. Pel que fa a internet, el web de turisme del Consell Comarcal del Priorat (turismepriorat.org) és el més visitat de llarg quan els turistes busquen informació de la comarca, per davant del les plataformes web de la Costa Daurada i Catalunya.

Respecte als visitants que, en el moment d’arribar, millor coneixen la comarca segons la seva nacionalitat, el ranking l’encapçalen els suecs (92%) seguits dels nordamericans (89%) i els suïssos i els russos (81%).

Pel que fa al seu perfil, els francesos segueixen sent (com és habitual) el turista que més s’adreça a la OIT del Priorat (35%), seguit de l’espanyol (sense incloure-hi el públic català i valencià) amb un 17%, l’holandès (9%), el belga (7%) i, en menor mesura, d’altres nacionalitats: Alemanya (6%), Regne Unit (4%), Suïssa (3%), Canadà (3%), Estats Units (3%), Rússia (2%), Suècia (2%), Dinamarca (2%), etc.

Incidint encara més en el perfil del visitant, l’enquesta de l’OIT relativa a 2015 destaca detalls com ara que els turistes estrangers més grans (majors de 60 anys) són, en proporció, els suecs (36%), seguits dels holandesos i britànics. Mentre el percentatge més gran de menors de 25 anys l’aporta el Regne Unit (14%) per davant de francesos i holandesos. Tot i això, pel que fa al conjunt, un 54% dels turistes té entre 40 i 60 anys, un 23% en té més de 60, un 13% en té entre 25 i 40 i un 10% menys de 25 anys.

«Tot plegat són dades que ens ajuden a adonar-nos que tenim un turista divers i de moltes nacionalitats que, sobretot, ha sentit parlar de la comarca pels seus vins i la seva bellesa paisatgística, que són els principals actius del Priorat internacionalment», opina Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat. Garcia també considera que «és molt bon senyal que un gruix important de recomanacions provingui d’amics i familiars que han visitat abans el Priorat perquè això vol dir que l’experiència turística que viuen aquí no defrauda».

 

Font: http://delcamp.cat/prioratdiari/noticia/174/el-boca-orella-la-millor-publicitat-per-al-priorat


ARRIBA la 9a edició de Litterarum, Fira d'Espectacles Literaris amb NOVETATS ARTÍSTIQUES i marcada per l’ANY LLULL

  • S’estrenaran les creacions musicoliteràries de Maria Cabrera & Bikimel i Jordi Llavina & David Carabén, fruit de la primera Residència Creativa Litterarum
  • Es presentarà l’acció literària Visitacions de l’artista Maria Pons amb textos de clàssics ebrencs i l’acte inaugural es retransmetrà en directe per la xarxa de televisions locals
  • Ramon Llull, Montserrat Roig, Vicent A. Estellés o Mercè Rodoreda són els escriptors destacats en què s’inspiren els espectacles de Litterarum 2016

Litterarum 2016, la 9a fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre, que se celebrarà del 27 al 29 de maig a Móra d’Ebre, ja té tancada la programació d’enguany. S’hi representaran un total de 17 espectacles de companyies de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L’Any Llull marcarà especialment aquesta novena edició de Litterarum, tenint en compte que enguany es compleixen els 700 anys de la seua mort. Així, tres dels espectacles que es presenten enguany estan inspirats en l’escriptor i humanista mallorquí, entre els quals destaca El verger de l’Amat, un espectacle musical que interpreten l’actriu Montse Germán i el músic mallorquí Ferran Pisà. 

Montserrat Roig, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda, Empar Moliner o Blai Bonet són altres escriptors que destaquen en els espectacles d’enguany. De fet, Estellés i Bonet estaran molt presents en aquest Litterarum 2016 i compartiran protagonisme a l’obra Cos, amb dramatúrgia d’Albert Roig i interpretada per alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre. També hi destaca  l’espectacle de la companyia valenciana El Far i Teatre Micalet Cinc actrius lligen Rodoreda o Les supertietes de Les Bianchis, inspirada en l’obra d’Empar Moliner.

Una de les novetats d’enguany és que per primera vegada es retransmetrà en directe per les televisions locals de Catalunya la inauguració de Litterarum i l’espectacle d’obertura a través de la Xarxa de Comunicació Local i el Canal Terres de l’Ebre.

NOVETATS ARTÍSTIQUES

Les dues creacions musicoliteràries fruit de les residències creatives de Maria Cabrera & Bikimel i Jordi Llavina & David Carabén a Móra d’Ebre, com a espectacles d’estrena, tindran un protagonisme destacat. L’objectiu d’aquestes residències d’experiència ebrenca és posar en contacte un poeta i un músic, tots dos amb projecció important arreu del país, per tal que creïn un espectacle literari inspirat i gestat a la vora de l’Ebre. Estrenar espectacles literaris a partir d’escriptors contemporanis és un dels grans objectius que Litterarum inicia aquest 2016 i que repetirà en edicions successives.

En clau ebrenca, s’ha escollit per representar-se l’acció literària Visitacions, creada per l’artista i escenògrafa ebrenca Maria Pons. Una obra que abraça diversos elements del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre com ara el joc de la morra de la Ràpita, les curses del cresol de Prat de Comte i el toc del corn dels llaguters de Móra d’Ebre per recrear el mite de la cucafera de Tortosa a partir de textos d’autors com són Jesús Moncada o Sebastià Juan Arbó. Visitacions s’ha modificat sense perdre l’essència del que va encarregar fer la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya per donar a conèixer el patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre, i ara se n’ha fet una versió revisada i professionalitzada per presentar-la amb l’assessorament de Litterarum.

13a FIRA DEL LLIBRE EBRENC

Litterarum arriba enguany a la novena edició i se celebrarà del 27 al 29 de maig, tot coincidint en dates amb la Fira del Llibre Ebrenc a Móra d’Ebre. Es tracta de dues fires diferents però que comparteixen alguna cosa més que les dates. Si Litterarum vol apropar la literatura i els escriptors en llengua catalana a través dels espectacles literaris, la Fira del Llibre Ebrenc, que enguany arriba a la tretzena edició, vol ser el punt de trobada de totes aquelles persones que produeixen, editen, promocionen, venen o llegeixen llibres escrits per autors o entitats de les Terres de l’Ebre o que són de temàtica ebrenca. Enguany es repeteix la fórmula d’una gran llibreria única en què es podran trobar uns 2.000 títols de llibres diferents.

Litterarum està organitzat per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes, mentre que la Fira del Llibre Ebrenc l’organitzen l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.


Programa d'actes. Diumenge 8 de Maig.

10.00h es podrà començar a accedir al Mas del Director, amb els mitjans de transport que ofereix la reserva

10.30h -13.00h Jocs gegants i espai nadó de la Companyia “ La Xarranca”

Espectacle itinerant, on podrem gaudir de diferents gags del Pallasso “Ruskus      Patruskus”

Taller educatiu de rapinyaires autòctons a l’aula del Mas del Director

12.00h parlament de les autoritats assistents a la festa.

12.30h fotografia familiar dels nadons nascuts l’any 2015.

13.00h Alliberament simbòlic de fauna salvatge.


L’Ajuntament de Móra la Nova va aprovar en la sessió plenària ordinària d’ahir al vespre, un Pla Econòmic Financer per al període 2015-2017 per tal de fer front a una operació de crèdit de 253.000 euros. El crèdit es va contraure el mes de maig del 2015 abans de les eleccions municipals, per poder pagar, entre altres inversions, bàsicament l’obra d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol. L’alcalde Francesc Xavier Moliné, va explicar que “és el primer cop que ens veiem obligats en  la història del nostre ajuntament a fer un pla de tutela financera, però ha estat una exigència de la Conselleria d’Economia i Hisenda perquè l’any 2015 es va incomplir l’objectiu d’estabilitat pressupostària, en concertar aquesta operació de crèdit tan considerable”. Segons Moliné, aquesta planificació pressupostària no contempla cap retallada en cap servei, “sinó que per eixugar aquest deute bàsicament continuarem amb la contenció de la despesa i buscarem altres línies d’ingressos. En una projecció a dos anys veiem possible fer-ne front”.

La sessió plenària també va servir per aprovar la Plantilla de Personal del 2016 per a l’Ajuntament de Móra la Nova realitzada pel servei tècnic de la Diputació de Tarragona i xifrada en 55 llocs de treball. L’alcalde va explicar que “atenent a les recomanacions dels tècnics de la Diputació, l’actual govern hem recollit al llarg de les negociacions portades a terme arran del nou conveni laboral i la nova Relació de llocs de treball, al·legacions presentades per quatre treballadors municipals”. En la sessió també es va aprovar demanar a la Diputació una subvenció per arranjar el Camí del Mas de Pedret, actuació valorada en 59.700 euros,

Finalment, el ple ordinari d’ahir al vespre va servir per aprovar tres mocions per unanimitat i per desestimar-ne una quarta.  Pel que fa a les que van rebre el vot unànime de tots els grups del consistori, van haver dues presentades per ERC i PSC, una de suport als 156 treballadors afectats per un ERO a l’empresa ERCROS, que demanava que es minimitzi l’impacte d’aquesta mesura que vol aplicar l’empresa, i una altra referent al procediment de regulació cadastral en rústica on es demandava al Ministeri d’Hisenda que aquesta revisió no equipari aquest valor a l’urbà i a l’industrial sinó que es modifiqui fent valoracions reals i ajustades al valor de mercat de les finques en rústica. La tercera moció que es va aprovar per unanimitat va ser presentada per CDC en suport als treballadors de l’empresa TOTALSTONE, empresa que va tancar el mes de desembre de 2015, en la moció es demanava que es reinicien negociacions per estudiar si pot tornar a ser viable. D’altra part, no es va aprovar una altra moció de CDC que demanava que els vigilants municipals puguin portar determinats instruments de defensa perquè la llei no ho permet ara per ara, tot i que el consistori espera les indicacions de la Conselleria d’Interior en aquest tema.


El Delta de l’Ebre recupera la seva vida en el moment en què l’aigua inunda els secs camps d’arròs que acomiaden l’hivern. Aquesta meravellosa renaixença s’ha culminat justament aquest cap de setmana, en el marc de la diada de Sant Jordi, una curiosa coincidència que ha causat que el passat dissabte esdevingués un dia ple de màgia en el sí d’un territori fràgil i singular del nostre país.

I ara, un any més, retornem el cicle de la vida de l’arròs, lligat a un any més en la vida de les persones que treballen dur i força per caminar endavant. I és que la vida al Delta, tot i ser un privilegi desmesurat per l’essència d’arrel que es desprèn, també és un patir constant i permanent. Potser aquest fet és el que marca els trets diferencials del nostre caràcter, de la nostra forma des ser. La reivindicació és un denominador comú que, per pocs que siguem, fa que ens puguem fer sentir tot i trencant tots els criteris utilitaristes que vulguin prevaldre.

Copsar com, dia a dia, el mar guanya terreny per damunt de l’impuls del nostre riu i que l’únic debat imposat és la forma de reduir el cabal ambiental però que, pel contrari, ningú parla com preservar zones tan preuades com Riumar o la zona dels Vascos a la Platja de la Marquesa; copsar com les embarcacions de pesca professional, i també les esportives, han de fer nit a altres Ports propers o, fins i

tot, no poden fer ni dia, perquè l’únic port fluvial del territori no té un accés garantit per impossibilitat d’executar el dragatge de la bocana del Riu, limitant el potencial econòmic del territori.

O també copsar com, vint-i- cinc anys després, el finançament del mosquit encara segueix sent deficitari i que, a diferència d’altres plagues veïnes, ha de ser la pròpia ciutadania del Delta de l’Ebre qui ha de sufragar part dels costos, amb el greuge que això suposa, i amb l’objectiu imprescindible de garantir la temporada turística; copsar com la badia del Fangar es tanca progressivament i no dóna pervivència al sector de l’aqüicultura; copsar, entre molts d’altres, com s’imposen els efectes perjudicials del cargol poma per a l’agricultura...

Però si entrem en la idiosincràsia del municipi de Deltebre, al cor del Delta i el qual tinc l’honor de presidir, la situació encara singularitza més les mancances i dèficits del Delta. Un urbanisme complex amb uns serveis bàsics que llueixen per la seva absència o deteriorament, amb unes pèrdues de més del 70% de la xarxa d’aigua, línies elèctriques de mitja tensió que travessen aèries per damunt dels habitatges, vies públiques per urbanitzar, xarxes de reg i desaigües oberts travessant la trama urbana amb els problemes de salubritat que representa, zones turístiques sense depuració d’aigües... i una economia debilitada amb una de les taxes d’atur més elevades per la dependència del decaigut sector de la construcció. 

Tot això és una petita mostra de la realitat del Delta de l’Ebre i, concretament, de Deltebre. Copsar aquesta realitat és reconèixer l’esforç d’una ciutadania que no acostuma a esperar gaire ajuda, que podria caure en el victimisme fàcil i que enlloc de fer-ho, cada dia, es fa més forta. Instint col·lectiu de superació, suposo! Però, alhora, també parlem d’una ciutadania més desafecta del normal amb un sistema polític que estèticament la preserva i la utilitza en nom però, en cap cas, ni amb fets ni amb realitats. L’oportunitat d’avançar cap a un estat propi, cap a una Catalunya sobirana, és l’únic anhel d’esperança, avui, per poder recórrer, com a últim recurs, a un nou escenari on el Delta de l’Ebre pugui tenir, amb un nou context polític i institucional, un impuls determinant per assolir el nivell òptim de la normalitat general. Utopia o realitat, ja ho veurem! Mentrestant, un any més, creixent amb el cicle de l’arròs i la força de l’aigua... I impacients per saltar endavant!

Lluís Soler i Panisello

Alcalde de Deltebre


Pàgina 10 de 15
estacio_garcia_2.jpg