ACN Barcelona.-La periodista Laura Pinyol ha publicat recentment la seva primera novel·la 'El risc més gran' (Amsterdam), que arrenca amb la seva protagonista, la Júlia, anant a viure a Prat del Comte (Terra Alta) amb els seus dos fills després d'una trencadissa emocional. En declaracions a l'ACN, l'autora ha destacat que la novel·la té dos temes de fons constants: "la por i la llibertat, com un joc de miralls", al temps que ha indicat que "com més estàndard i endreçada és la vida, més difícil és prendre decisions". Els dos fills petits de la Júlia estan a la seva vida i a la novel·la d'una forma molt persistent. "Viure és anar fent equivocant-se, anar encertant prova-error, però hi ha una prova-error que deixa de ser error que és tenir fills", ha assegurat Pinyol.


L'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, es reunirà amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, el pròxim 16 d'agost "per parlar de tots els assumptes plantejats per l'Ajuntament", entre d'altres, la possible marxa del municipi a la comunitat autònoma de l'Aragó. El consistori ha informat de la data en un comunicat en el qual també lamenta que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "encara no ha donat dia per poder parlar" de la suposada discriminació que pateix el poble per part del Govern, en assumptes com les 30 places pendents de la residència d'avis, la massificació de projectes eòlics o el litigi territorial amb Gandesa. "La sol·licitud d'aquesta reunió es va fer el 19 de juliol de 2017 i s'ha reiterat diverses vegades durant aquest temps", detalla el comunicat, tot reiterant la necessitat de mantenir la reunió amb el President "al més urgentment possible".

En el ple extraordinari convocat per l'equip de govern (UPTA-PM) el passat 25 de juliol per abordar el conflicte, Paladella va assegura que la "pilota" es troba en aquests moments "damunt" de Puigdemont, en el sentit que la intervenció del President resolent favorablement els greuges plantejats permetria desterrar l'amenaça de marxar a l'Aragó. "Si parlem amb el president de la Generalitat i solucionem tot aquests temes, ja no caldrà parlar amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Això és evident. La pilota està damunt del president de la Generalitat. Ja ho he dit tota la setmana: nosaltres no consentirem en cap moment aquest nivell de discriminació", va subratllar l'alcalde.El comunicat del govern municipal bateà, d'altra banda, clou amb una agraïment a la "predisposició" del subdelegat del govern espanyol a Tarragona i vol expressar "la més clara disposició al diàleg com a millor mitjà possible per resoldre els problemes plantejats".

 

Font: http://www.ccma.cat/324/lalcalde-de-batea-es-reunira-amb-el-subdelegat-del-govern-espanyol-a-tarragona-el-proxim-16-dagost/noticia/2803055/


L'Ajuntament de Vilalba dels Arcs ha decidit retirar el monòlit franquista que està situat a la plaça major del municipi i ho farà efectiu abans del mes d'abril. El consistori havia decidit, l'any passat, tapar la inscripció d'enaltiment al règim feixista i celebrar una consulta ciutadana sobre el futur del monument, però les traves administratives per celebrar-la, l'han fet renunciar a esta opció. Un seguit d'informes avalen l'origen franquista del monòlit, una creu de blocs de pedra inaugurada al juliol de 1955 en record als Fets de Vilalba, on van morir desenes de veïns. Amb estos arguments, els regidors del municipi, per unanimitat, han decidit desmuntar la creu i guardar-la fins que pugue ser museïtzada, complint amb la llei de Memòria Històrica.

Amb els informes "negatius" del Memorial Democràtic, del Síndic de Greuges i de la secretària del propi Ajuntament de Vilalba dels Arcs, que certifiquen que el monument té un origen franquista, el consistori va tornar a portar el cas del monòlit a debat en sessió plenària, tot i que s'havia optat per fer una consulta ciutadana l'any passat. La falta de resposta de l'administració espanyola per poder dur-la a terme i les evidències clares de la naturalesa feixista de la creu que presidix la plaça major, han fet optar els tres grups municipals, Compromís per Vilalba (CPV-AM) i Units per Vilalba (UPV-FIC), a l'equip de govern, i Convergència i Unió (CIU) a l'oposició, per la retirada. 

El consistori demanarà al Memorial Democràtic com procedir al desmuntatge del monument, que ha d'estar llest al mes d'abril. L'alcaldessa de Vilalba dels Arcs, Maria Teresa Mariné, ha apuntat que les peces de la creu es guardaran fins que es trobe un espai on poder museïtzar-la. "No la volem destruir, volem que vage a un lloc on es pugue explicar la realitat de la història. De moment, la guardarem nosaltres en algun magatzem fins que ens diguen on té cabuda", ha explicat. Esta creu es va inaugurar el juliol de 1955, amb finançament de la Diputació de Tarragona, per recordar les víctimes afins al règim franquista dels Fets de Vilalba, un episodi de l'inici de la Guerra Civil en el qual la plaça major de Vilalba dels Arcs va ser l'escenari d'un dur enfrontament entre grups dels dos bàndols de la guerra on van morir desenes de veïns. 

Altres retirades
Mentrestant, també a Gandesa s'està ultimant el projecte per treure el monòlit feixista del Coll del Moro. Una darrera modificació puntual ho està endarrerint però es preveu tenir tots els tràmits enllestits en breu. També a La Ràpita es retirarà finalment la creu de la zona de la Torreta després que el Memorial Democràtic haja determinat que va ser instal·lada en memòria dels "caiguts" de l'exèrcit franquista i per "celebrar" la seua victòria. El consistori va demanar un informe a l'ens perquè analitzés la càrrega històrica del conjunt monumental que conformen la Torre de la Guardiola, el Sagrat Cor i la mateixa creu. El dictamen del Memorial Democràtic, en conseqüència, demana la retirada de la creu en compliment de la Llei de Memòria Històrica però, en canvi, no preveu el mateix per al Sagrat Cor que l'acompanya.

 

Font: http://www.aguaita.cat/noticia/8400/vilalba/dels/arcs/traura/monument/franquista/placa/major/abans/primavera


Un terratrèmol de 7,8 graus escala Richter va sacsejar l’Equador el passat 16 d’Abril. Els que hi tenim amics i coneguts se’ns va encongir el cor fins que no vam saber de la seva situació, però el cor va continuar encongit a l’adonar-nos que aquells 42 segons van canviar dràsticament la vida dels habitants d’aquell petit país. Per això, seguint una cridòria sorda i constant dels nostres cors, una colla d’amics d’Orta vam decidir donar un petit cop de mà als sobrevivents d’aquella catàstrofe.

Tot va començar amb la idea d’un petit concert per recaptar diners i contribuir amb els projectes solidaris que s’estan duent a terme en aquest país però, finalment, aquesta iniciativa popular ha esdevingut una gran festa de la solidaritat. Moltes entitats, associacions, comerços , empreses, artistes i moltes, moltes persones generoses s’han  bolcat de forma desinteressada perquè això fos possible.

La festa començarà a les 10.30h del matí amb la participació dels Bombers de la Generalitat de Catalunya que parlaran i faran demostracions de la cerca i rescat de persones en ensorraments. Per la tarda reiniciarem les activitats a les 16.00h amb la participació de l’Estefania Blanch de l’Observatori de l’Ebre que ens parlarà i demostrarà com es produeixen els terratrèmols. Hi hauran tallers pels mes menuts, farem un mural solidari i correbous (sense bous).

A partir de les 19.00h Música amb grups com COSMALÍ de València, YA BABE de Queretes, MOONKEY d’Orta, Havaneres amb ARRELS DELS PORTS de Tortosa, Danses del Món amb Iratxe Barrondo i Iolana de Cambrils i poesia amb en Lluís Sebastià i l’Àngel Vilamajor d’Orta.

Durant tot el dia hi haurà un Mercat de segona mà, Servei de Bar i degustació de pastes casolanes i cafè, gràcies a les aportacions de les veïnes i veïns d’Orta i de CIANO Café d’Alcover.

Volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament i de tots els participants i voluntaris que amb la seva motivació i il·lusió han contribuït a organitzar i fer realitat aquest bonic projecte.


L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha venut una parcel·la de 510,32 metres quadrats de terrenys industrial del sector d'activitat econòmica Plana del Riu d'Arnes (Terra Alta) a l'empresari Esteve Llombart, que la destinarà a ampliar el negoci familiar dedicat a la fabricació, reparació i comercialització al detall d'articles de fusta. L'acord de compra-venda, que ha ja ha estat escripturat, s'ha tancat per un import de 12.247,68 euros. Addicionalment, la nova implantació en aquests terrenys suposarà per part de l'empresa una inversió de 120.000 euros. Segons l'Incasòl, aquesta és la tercera operació de comercialització de terrenys industrials que efectua a la comarca de la Terra Alta durant l'últim any. El passat mes de març, l'organisme de la Generalitat va vendre una parcel·la del sector Ampliació La Plana de Gandesa a Gràfiques Salaet. El juliol de 2015, les empreses Ecobatea i Germans Arrufí van comprar-ne una altra al sector Vall de Vinyes de Batea.

Tot plegat, l'Incasòl creu que aquestes transaccions suposen un "canvi de tendència positiu en el sector immobiliari i l'activitat econòmica" de la comarca en els darrers anys, així com una "aposta clara" dels empresaris pel desenvolupament econòmica de la zona i el paper del mateix ens gestor del sòl industrial.


Dotze medalles en total, set d’or, quatre de plata i una de bronze –una més que l’any passat, amb 7 d’or i 4 d’argent-, és el palmarés que han aconseguit enguany els vins de la DO Terra Alta en la nova edició del Concurs Garnatxes del Món, celebrada ahir a Saragossa. Un reconeixement que confirma el prestigi internacional dels vins terraltins elaborats amb la varietat garnatxa (en un mínim d’un 60%), emblemática de la comarca, en les diferents categories (secs, semis, dolços, etc.).

Organitzat pel Consell Interprofessional dels Vins del Rosselló (CIVR) i la DO Campo de Borja, el certamen, s’ha emplaçat enguany per primera vegada fora de Perpinyà, concretament al Reial Monestir Cistercenc de Santa María de Veruela (Vera de Moncayo, Saragossa), un dels bressols del cultiu de la garnatxa enclavat en territori de la Denominació d’Origen Campo de Borja. Un jurat format per un comitè de tast internacional de vuitanta professionals del sector ha avaluat els 576 vins presentats a concurs, dels quals 82 han estat reconeguts amb les distincions d’Or, altres 73 amb les de Plata i finalment 21 amb les de Bronze. La DO Terra Alta és la tercera amb més medalles d’or de Catalunya i l’Espanya, després de la DO Carinyena, amb 12, i ll’Empordà, am 9

El concurs Garnatxes del Món va néixer el 2013 per fomentar la producció de la garnatxa, estimular-ne el consum i afavorir la promoció dels vins de qualitat procedents d’esta varietat. També respon a l’objectiu de divulgar les característiques d'estos vins entre el gran públic d’arreu del món. I al d’ajudar al consumidor a distingir els millors vins de garnatxa de la producció mundial amb un segell de qualitat, un criteri de selecció i de confiança davant d'una producció cada dia més complexa.

Este és el llistat de vins de la DO Terra Alta guardonats enguany:
Medalla d’Or:
Clot d'encís - 2015 Agrícola i Secció de Crèdit Sant Josep SCCL; Dardell Blanc Ecològic - 2015 Agrícola Fuster S.L.; Hereus Caterra - 2015 Agrícola i Sec. de Crèdit Terra Alta, S.C.C.L. ; Il.lusió - 2015 Celler Xavier Clua; L'Avi Arrufí - 2013 Vinos Piñol SL; Mistela Blanca - NV Celler Cooperatiu Gandesa; Somdinou Blanco Joven - 2015 Celler Cooperatiu Gandesa.
Medalla de Plata:
El Quintà de Bàrbara Forés - 2014 Ferrer Escoda S.L; Ilercavònia - 2015 Altavins Viticultors S.L.; LaFou Els Amelers - 2014 Roqueta Origen; Vall Major - 2015 Celler Batea.
Medalla de Bronze:
Mistela Gamberrillo Garnatxa Blanca - 2014 Pagos de Hibera.

 

font: http://www.naciodigital.cat/delcamp/ebrediari/noticia/5749/do/terra/alta/suma/prestigi/internacional/amb/12/medalles/al/concurs/garnatxes/mon


1005013_685135958174732_1144982894_n.jpg